Homenots: Dr. Antonio de Paula Novellas i Roig

Erudito, alquimista, introductor de la opoterapia, espagírico...


Antonio de Paula Novellas i Roig (Barcelona, 1879-1951).

El santet del Poblenou

Poc se sap en realitat de Francesc Canals Ambròs, conegut popularment com el Santet del Poblenou. La seva làpida al cementiri de l’Est de Barcelona proporciona alguna de les poques dades incontrovertibles de la biografia, a saber, que va morir el 1899 amb 22 anys i uns mesos. Però la visita més elemental a la seva tomba –que està senyalitzada com a atractiu turístic– denota que, més enllà del currículum oficial, hi ha persones que continuen fent parlar fins i tot cent anys després d’estar morts i enterrats.
No hi ha cap tomba al cementiri del Poblenou que reuneixi tantes flors i exvots. Cap ni una. La tomba del Santet s’ha convertit en un lloc de pelegrinatge popular, a la recerca d’algun miracle quotidià, malgrat que no existeix cap beatificació. Una història i un individu massa atractius per passar desapercebuts a la literatura. L’escriptora Care Santos incorpora el Santet a la seva darrera novel•la: Habitacions tancades (...)

Més via karma-7.blogspot.com.

Jordi Magraner, un gran criptozoòleg català

El 2 d’agost de 2002 moria assassinat al districte de Xitral, al nord del Pakistan el zoòleg Jordi Magraner, als 43 anys d’edat. Magraner es va distingir per passar llargues temporades al Pakistan a la recerca de l’home de les neus. Però a diferència d'altres suposats investigadors, Magraner no era un indocumentat.
Durant 15 anys, el zoòleg, que treballava per al Museu Nacional d'Història Natural de París, va realitzar contínues expedicions a la regió -on acostumava a llogar una casa en un poble de la vall Kailash, a uns 40 quilòmetres de Xitral- a la recerca d’un supervivent dels nostres avantpassats que s’anomena a la zona barmanu (el gran pelut), la forma local de l’home de les neus. El zoòleg havia aprés als anys 80 el dialecte local i les seves investigacions sobre el terreny, qu seguien una rigorosa metodologia científica, semblaven asseverar l'existència d'aquesta criatura.
A Xhitral, Magraner va dirigir campanyes periòdiques destinades a obtenir proves de l'existència del barmanu. Així per exemple, a la campanya de gener a setembre de 1990 va recopilar 27 testimonis recents de trobades amb el pelut, incloent-hi 3 del mateix any. Les desenes de testimonis recollits retraten una estranya criatura de la mida d'una persona, amb cos rabassut i pelut i que camina sempre de forma bípeda. Segons aquests relats, la seva cara, desproveïda de pèl, deixa veure una gran nas xato, front fugisser, ulls grisos i coll gruixut.
Magraner va poder fotografiar les empremtes d’un barmanu adult i escoltar en un parell d'ocasions el seu característic crit ressonant a les valls flanquejades de muntanyes. Al costat d'altres investigadors francesos, Magraner va fundar l' Association Troglodytes (Associació Troglodites), amb la pretensió de trobar algun dia un exemplar viu de l'existència d'aquesta criatura.

(Via karma-7.blogspot.com)

Mor Sinesio Darnell

Sinesio Darnell, un dels gran divulgadors de les psicofonies i les psicoimatges dels Països Catalans, va morir el dilluns passat a L’Hospital de Barcelona.
Sinesio Darnell, natural de les Illes Balears, però establert des de feia molta anys a L’Eixample de Barcelona, era químic industrial, tècnic en microbiologia y diplomat en química oleícola, però la seva passió eren las transcomunicacions amb el més enllà en el que creia fermament.
Com autor va publicar en castellà Voces sin Rostro (1979), El Mundo de lo Intangible (1986) i El Misterio de la Psicofonía (1987).
Pertanyia a diverses organitzacions relacionades amb la parapsicologia, així com a una lògia maçònica

(Via karma-7.blogspot.com)