El 2 d’agost de 2002 moria assassinat al districte de Xitral, al nord del Pakistan el zoòleg Jordi Magraner, als 43 anys d’edat. Magraner es va distingir per passar llargues temporades al Pakistan a la recerca de l’home de les neus. Però a diferència d'altres suposats investigadors, Magraner no era un indocumentat.
Durant 15 anys, el zoòleg, que treballava per al Museu Nacional d'Història Natural de París, va realitzar contínues expedicions a la regió -on acostumava a llogar una casa en un poble de la vall Kailash, a uns 40 quilòmetres de Xitral- a la recerca d’un supervivent dels nostres avantpassats que s’anomena a la zona barmanu (el gran pelut), la forma local de l’home de les neus. El zoòleg havia aprés als anys 80 el dialecte local i les seves investigacions sobre el terreny, qu seguien una rigorosa metodologia científica, semblaven asseverar l'existència d'aquesta criatura.
A Xhitral, Magraner va dirigir campanyes periòdiques destinades a obtenir proves de l'existència del barmanu. Així per exemple, a la campanya de gener a setembre de 1990 va recopilar 27 testimonis recents de trobades amb el pelut, incloent-hi 3 del mateix any. Les desenes de testimonis recollits retraten una estranya criatura de la mida d'una persona, amb cos rabassut i pelut i que camina sempre de forma bípeda. Segons aquests relats, la seva cara, desproveïda de pèl, deixa veure una gran nas xato, front fugisser, ulls grisos i coll gruixut.
Magraner va poder fotografiar les empremtes d’un barmanu adult i escoltar en un parell d'ocasions el seu característic crit ressonant a les valls flanquejades de muntanyes. Al costat d'altres investigadors francesos, Magraner va fundar l' Association Troglodytes (Associació Troglodites), amb la pretensió de trobar algun dia un exemplar viu de l'existència d'aquesta criatura.
(Via karma-7.blogspot.com)
